És cert que la informació és el bé més preuat que es gestiona a la societat d'avui. Tenir la informació adequada en el moment adequat, saber transmetre aquestes dades de forma eficient és ara com ara un tresor que sembla estar en mans de la tecnologia o dit d'una altra manera, dels que tenen la tecnologia, que s'aprofita puntual i rigorosament dels avenços científics que augmenten de forma vertiginosa.

Aquesta tecnologia ens posa a l'abast eines que ens permeten comunicar amb la facilitat i fluïdesa que sempre hem somniat. El món dels negocis ha trobat unes comunicacions que corren a la velocitat de la llum, mai no havia estat tan fàcil fer negocis arreu del planeta, donar a conèixer l'activitat de la pròpia empresa al Món, consultar catàlegs de proveïdors o de la competència és fàcil i econòmic, i tot plegat afavoreix una nova forma d'entendre les empreses, els negocis i els serveis, i han florit tot un seguit de negocis "virtuals" que no per ser d'aquest caire són menys sucosos.

Si entenem l'ensenyament com l'empresa el producte de la qual és la informació que servirà per formar els nostres nens i els nostres professionals, el mateix concepte d'efectivitat a les comunicacions empresarials és perfectament aplicable a molts àmbits de la formació. Els continguts dels programes educatius mai no han disposat abans d'unes eines tan efectives al temps que econòmiques per posar-se fàcilment a l'abast de l'estudiant.

La Xarxa (Internet) és l'autopista (encara en construcció) que ha de revolucionar la gestió i obtenció de la informació en el món dels negocis i l'educatiu.

Un ordinador amb capacitat multimèdia és tot el que es necessita a l'extrem de l'alumne. Una infraestructura dimensionada d'acord al numero d'usuaris i flux de dades que aquests faran córrer és el que cal a l'extrem de la institució educativa, i tot això ja ho tenim ara.

Però no és tan fàcil, primer cal fer una feina de formar els formadors en l'ús d'aquestes noves tecnologies, la Xarxa i els ordinadors no són res sense continguts, ben estructurats i aprofitant les prestacions tècniques que ara tenim a l'abast.

Cal tenir molt clar que els continguts a la Xarxa tenen un altre "llenguatge", que no estem fent el pas de la màquina d'escriure a l'ordinador per pures feines de procés de text i impressió. I això ens obliga a tots a fer les coses d'una altra manera. Els formadors han de conèixer aquest nou mitjà, ràpid, canviant, evolutiu, en què els continguts no són els mateixos d'un dia per l'altre, mai una mateixa lliçó o programa educatiu no havia pogut canviar d'aspecte o afegir-ne més continguts de manera tan ràpida i econòmica com ara.

Per la mateixa raó l'alumne pot intervenir, fent servir les mateixes eines pot engegar llocs a Internet per treball en grup, per recerca de resultats a nivell mundial sense posar ni un sol segell ni haver d'esperar dies a rebre una resposta d'un company llunyà.

L'intercanvi d'experiències per part de professors i alumnes de forma ràpida i amb eines d'imatge, so i dades és una realitat.

La millora a l'amplada de banda de les comunicacions (ADSL, cable, XDSI) fa que veiem els mitjans audiovisuals de captació i presentació com eines encara més quotidianes que han d'afavorir la distribució i presentació de lliçons i treballs de forma més enriquidora i fàcil.

És moment que els fabricants de programari i maquinari tinguin molt present que cal posar les coses fàcils a l'usuari, que ja no és, ni cal que sigui, un expert en ordinadors. Les eines que posem en mans de l'usuari han de ser intuïtives, fàcils i ràpides d'aprendre, avui ja no hi ha temps d'aprendre complicats programaris o de llegir extensos manuals d'instruccions per operar equips pretesament senzills.

La importància ja no la té l'eina, que ens ha enlluernat en un primer moment, la tenen els continguts, i hem d'actuar en conseqüència.